AraeBCN

“Si t’assetgen no estàs sol/a”. Claus per prevenir el bullying

Per Miquel Àngel Alabart

La millor manera de combatre els valors negatius que hi ha al darrere del bullying o assetjament escolar, d’entrada, és mirar d’evitar practicar-los com a centre. I després, promoure projectes globals que vagin a l’arrel (les emocions, les relacions, les vivències, la comunicació) en què els nois i noies siguin els veritables protagonistes.

El bullying o assetjament escolar és un fenomen aparentment creixent en les nostres escoles i instituts. En realitat, segurament no és que no es donés abans, sinó que d’un temps ençà s’ha anat identificant com a fenomen, no només posant-li un nom sinó també reconeixent-lo com a situació en què el sistema escolar hi té algun tipus de responsabilitat. Per això es defineixen protocols per a la seva detecció i, sobretot, per a la intervenció quan es dona.

No obstant això, per a nosaltres la situació d’assetjament escolar és un símptoma, la punta d’un iceberg més gran. No n’hi ha prou amb trobar la manera de detectar i evitar-ne els casos. Cal trobar la manera que no es donin i que, si es donen, el mateix sistema tingui prou recursos per manejar-lo de forma que es generi un aprenentatge profund i perdurable. Perquè darrera l’assetjament, el que hi ha és un grup de persones, nois i noies i adults, que interactuen de determinada manera. I aquestes interaccions, aquest clima, acaba sent un terreny abonat a l’aparició del fenomen de l’assetjament, i a més també té a veure amb d’altres fenòmens com la baixa autoestima, el fracàs escolar i, en l’adolescència, amb l’abús de drogues o les conductes sexuals de risc. El canvi, per tant, ha de centrar-se no només en el fenomen en sí, sinó sobretot a canviar les dinàmiques a que es donen en tot el sistema.

Les formes d’actuar i, en definitiva, els valors negatius que tenen aquests efectes es concreten sovint en l’abús de poder, en l’exclusió (especialment del diferent o del menys dotat), en la comunicació deficient, en la manca d’empatia i sovint de respecte envers l’altre, en el silenci sobre els patiments i sobre els sentiments en general, en eludir la responsabilitat com a col·lectiu davant problemes de tercers… Valors negatius que el que fan és, doncs, legitimar el bullying i afeblir el potencial preventiu que pot tenir el grup. I em sap greu dir-ho, però si és així, en ocasions és perquè es legitima des de qui té la responsabilitat d’evitar-ho, que és la institució i el mateix sistema. Per exemple, una concepció de l’autoritat que no defensa els més febles però que en canvi és capaç d’imposar el criteri propi sense escoltar les opinions dels mateixos implicats, legitima l’abús. Un institut que no permet anar a un viatge a aquells que no tenen prou nivell d’anglès o que no posa mesures suficients per atendre la diversitat de necessitats (i no només acadèmiques) de l’alumnat dins l’aula, està practicant l’exclusió.

Des d’una visió sistèmica creiem que el que es dona en el sistema, sovint té un reflex en un altre nivell. Al final, és la societat sencera, basada en part en valors negatius, que abusa del poder i exclou, i afavoreix així que els nens i nenes abusin del poder i s’excloguin entre ells. La solució, per tant, no és només el que veiem a les pel·lícules americanes, de caire individualista – “entrena’t per defensar-te perquè ningú no ho farà per tu” – sinó l’impuls d’iniciatives col·lectives, que es centrin en les relacions, almenys en l’àmbit escolar. És clar que si un nen o nena ha estat víctima d’assetjament sovint cal algun tipus de treball individual per expressar i elaborar el patiment i drenar el dolor que tota aquesta situació ha provocat, sobretot si l’ha patit en un període prolongat, i procurar que s’enforteixi emocionalment. Però la nostra proposta adreçada a escoles i instituts és la prevenció a partir d’un treball més global: promoure uns altres valors, actituds, vincles, relacions i comportaments entre l’alumnat i en el centre com a institució.

En la pràctica

En alguns dels projectes que hem assessorat o que hem desenvolupat mirem de reflexionar sobre tot això amb el professorat, i alhora proposem una intervenció en què els mateixos nois i noies prenguin el protagonisme. En el projecte Coach de Centelles, per exemple, impulsat per una professora de l’Institut Pere Barnils i que hem tingut el plaer d’assessorar, tot el treball gira al voltant de l’alumnat de 4t d’ESO, que lidera el projecte de suport a l’alumnat de 1r. Els nois i noies de 4t reben una formació de 10 hores, organitzada per Arae, en sessions on, amb dinàmiques i jocs, reflexionen sobre temes com la comunicació, les emocions, els rumors, els conflictes, les relacions entre ells  i elles, i és clar, sobre el funcionament de l’assetjament, en què descobreixen que el paper clau en mantenir el problema no el tenen només l’assetjat i l’assetjador, sinó també els “espectadors”. Després, ells mateixos desenvolupen aquestes sessions a les tutories de 1r, tenint així un triple efecte preventiu: pel contingut i dinàmica (que ja de per si són apoderadors); pel vincle que es desenvolupa entre uns i altres; i perquè com la recerca ens demostra, el fet de promoure hàbits saludables (en definitiva, això és el que són) fa que els mateixos promotors els adquireixin. Així, pensar un logo i un eslògan per al projecte (per exemple “Si t’assetgen no estàs sol/a”, directament relacionat amb l’assetjament, però també “Compartir com et sents t’ajuda a estar millor”, com a missatge que va més en la direcció de l’arrel del problema) ajuda a fomentar aquests valors i hàbits positius des de la veritat del mateix alumnat i no com una cosa que ve de l’adult.

En alguns d’aquests projectes es poden establir altres tipus de recursos adreçats directament a la protecció mútua: torns als patis i entre classes per a l’observació de situacions que puguin requerir una intervenció (sobre l’assetjador i assetjat, ja que òbviament tots dos necessiten suport); l’”hora d’oficina”, on l’alumnat de 1r que ho requereixi pot acudir per parlar sobre situacions de patiment davant dels alumnes de 3r que ells escullin (que per cert, en ocasions no estan causades per altres alumnes, sinó també per professorat); la bústia, on l’alumnat pot expressar-se de forma anònima i, si s’escau, denunciar l’assetjament. Però també, com al projecte Creix de Primària, a Lliçà d’Amunt, l’ideal poder atendre globalment les necessitats emocionals dels nois i noies amb conductes més disruptives, de les seves famílies i dels grups classe.

El resultat és que, amb el temps, l’alumnat es fa més conscient i desenvolupa i fa propis uns valors compartits en què el suport mutu és potenciat i l’assetjament, mal vist i denunciat. Sovint, quan en un institut es desenvolupa un projecte integral d’aquestes característiques, s’aconsegueixen desactivar casos d’assetjament (i aquí és clau també la fermesa de l’autoritat exercida amb responsabilitat i empatia). Però el més important és que probablement molts d’altres ja no apareixen, i a més es generen xarxes de confiança que permeten prevenir altres problemes. Es capgira  la situació, i el que es promouen són relacions de bon tracte, de respecte i d’acompanyament emocional on el grup passa a ser un factor de protecció.

No obstant això, el més important i que sovint encara requereix una feina suplementària, en els diversos projectes en què treballem, és el treball amb el professorat, i especialment amb la direcció. Perquè donar l’entrada a projectes que van a l’arrel, a allò emocional i relacional, ja és un gran pas. Ara bé, acabar interioritzant, com a adults i com a institucions, uns valors i una manera de fer que promoguin sobretot el bon tracte i que converteixin el centre educatiu en una veritable llavor de canvi, és tot un repte. Us convidem a entomar-lo.

 

Miquel Àngel Alabart és psicopedagog i terapeuta a l’Associació Arae.

malabart@araebcn.com

Per desenvolupar projectes de millora de les relacions i la convivència, d’educació emocional i de prevenció de l’assetjament i de conductes de risc, podeu contactar l’associació a:

info@araebcn.com / 938 861 555 / 699 49 12 36 / 620 21 71 29

0 responses on "“Si t’assetgen no estàs sol/a”. Claus per prevenir el bullying"

Deixa un missatge