Menús de configuración en el Panel de Administración

AraeBCN

L’educació emocional comença per un mateix

The morning hug

D’un temps cap aquí ens trobem l’ ”educació emocional” fins a la sopa. Programes, xerrades, jornades, articles, contes… tots estan pensats per “treballar les emocions”. D’entrada dir que ens sembla positiu que les emocions tinguin també un lloc a l’escola, perquè a l’escola els nens i nenes i les i els mestres hi van amb tot el que són. Ja sabem que a l’escola s’hi va a aprendre uns coneixements i sobre tot, unes competències relacionades amb les àrees curriculars. Però també és cert que a els nens i nenes s’hi passen moltes hores, a l’escola, i en bona part, la manera de relacionar-se i de viure en societat és fruit de l’experiència de l’escola. Per tant, és important plantejar-se aquesta educació emocional.

No obstant, l’educació de les emocions es pot entendre de maneres diferents. Es pot pensar que hi ha unes emocions positives i unes de negatives – i que per tant, n’hem de potenciar unes i limitar les altres – o comprendre que totes les emocions formen part de la pròpia vida, i que el més important es aprendre a reconèixer com ens sentim i quines necessitats tenim. També es pot entendre que les emocions i la manera de gestionar-les és un tema exclusivament individual, o tenir una mirada més ampla, que ens permeti veure que som membres partícips i actius dels sistemes dels que formem part, especialment de la nostra família, i que els impulsos, necessitats i en definitiva, la vida emocional dels nens i nenes està en bona part en funció d’aquests sistemes.

Pel que fa a l’educació pròpiament dita, es pot pensar que les emocions s’han “programar” i “treballar” a partir de materials que subliminalment ens diuen com hem de ser i com ens hem de sentir, o bé al contrari, utilitzar també aquests materials i sobre tot, les relacions i la vida mateixa, per ajudar a posar la mirada cap a dins i acompanyar el desenvolupament emocional de cadascun dels nens i nenes, tots diferents i ja molt competents.

Però per a mi, el més important de tot això és fins a quin punt som conscients que aprendre a gestionar, expressar les emocions, ser conscients de les necessitats, acceptar-se, relacionar-se…es fa sobre tot amb la relació amb adults conscients i responsables de si mateixos, que són, com esta de moda dir, “emocionalment intel·ligents”.

Per això diem que l’educació emocional comença per un mateix, perquè la principal eina de l’educador és la seva pròpia persona, el seu model, el seu exemple, la seva capacitat de relacionar-se de forma que promogui el creixement. Per educar tenint en compte les emocions, cal conèixer-ne molt bé la matèria primera, i en primera persona.

A Arae tenim la idea que tota formació en educació emocional ha de tenir aquesta dimensió de treball personal, que només es pot fer de forma vivencial. Per comprendre l’altre ens hem de comprendre a nosaltres. Per comprendre els sistemes familiars hem de comprendre com ens ha configurat el nostre propi sistema. I això, només es pot fer experimentant amb tot això. De vegades fa una mica de por. Algun dia hem après que els nostres sentiments ens poden fer mal. Però potser hem de començar per fer-nos conscients que el que ens pot fer realment mal – i el que es pitjor, el que pot fer mal als altres – és que no en siguem conscients, que no mirem amb humilitat i responsabilitat les nostres pròpies emocions. I al revés: treballar amb les pròpies emocions és la clau per estar millor, i ajudar els nens i nenes a estar-ho.

Miquel Àngel Alabart malabart@araebcn.com

Psicopedagog, orientador familiar i terapeuta

17 desembre, 2014

3 responses on "L’educació emocional comença per un mateix"

  1. Per això diem que l’educació emocional comença per un mateix, perquè la principal eina de l’educador és la seva pròpia persona, el seu model, el seu exemple, la seva capacitat de relacionar-se de forma que promogui el creixement. Per educar tenint en compte les emocions, cal conèixer-ne molt bé la matèria primera, i en primera persona.

    Síiii! 1000% d’acord! Per fi algú que coincideix! És alleugidor.!
    Quan dic a algun company que jo sento que el millor que puc oferir als meus alumnes és ‘treballar-me a mí mateixa’, em miren com si estigués boja. Malgrat això no he tingut mai cap dubte del que sento així que… endavant! És una feina que no s’acaba amb una vida. Dono gràcies per haver conegut aquesta associació i a ponents com l’Eva i la Carme durant la jornada ‘De la lletra al somni’, ja que escoltar-les, ‘saber-les’, ha obert una escletxa d’esperança i de motivació en la meva ànima. GRÀCIES :-)

  2. Ups! Volia dia L’Eva Martínez i la Montse Garcia. Gràcies

Deixa un missatge

Qui Som

Som una Associació sense ànim de lucre, que treballa en el camp de l’educació, i en els àmbits de la formació permanent i suport a professionals, així com a mares i pares, l’atesa i acompanyament a persones i famílies (tant en el camp de l’ orientació i la teràpia com en el camp de l’aprenentatge escolar) i els projectes a mida per a centres i institucions. Més informació

A Facebook

cercador